El cor és un òrgan animal que serveix per impulsar la sang pertot el cos. Acostuma a tenir una, dues o quatre cavitats segons la mena d'animal. És un múscul buit que impulsa la sang a moure's per dins dels vasos sanguinis. És l'element central del mediastí (regió anatòmica compresa entre ambdós pulmons) i està connectat a conductes anomenats venes (per on arriba la sang al cor) i artèries (conductes de sortida). Amb cada batec, envia una onada de sang a traves de les artèries.
El cor d'un vertebrat es compon de múscul cardíac, un teixit de múscul estriat involuntari que només es troba en aquest òrgan. El cor humà mitjà, bategant a 72 polsacions per minut, batrà aproximadament 2.500 milions de vegades al llarg de la vida (uns 66 anys). Pesa una mitjana de 250-300 g en les femelles i 300-350 g en els mascles
L'interior està dividit en dues meitats, la dreta i l’esquerra, separades per un envà, a més consta de dues cambres, una superior o aurícula i una inferior o ventricle. Aquestes dues cambres es comuniquen per les vàlvules auriculoventriculars, que són la vàlvula tricúspide situada entre l’aurícula i el ventricle esquerres i la vàlvula mitral entre l’aurícula i el ventricle drets. A les aurícules arriben les venes caves i les pulmonars. D'altra banda, la sortida de sang dels ventricles està regulada per les vàlvules sigmoides o semilunars, cap a les artèries aorta i pulmonar.
Dieta mediterrània
La dieta mediterrània és un tipus de dieta originària dels països banyats per la Mediterrània, que es caracteritza per un alt consum de verdures, llegums, fruites, peix i, sobretot, d'oli d'oliva. També s'inclou freqüentment el vi negre dins de la dieta.
La dieta mediterrània és el model d'alimentació de l'àrea del Mediterrani nord i resulta molt saludable des del punt de vista de la prevenció de malalties cardiovasculars, malalties neurodegeneratives i alguns tipus de càncer (còlon, mama, pròstata, etc.). També s'ha demostrat un augment de l'esperança de vida dels habitants d'aquestes àrees. És una alimentació d'unitat nutricional dins la diversitat culinària. Hem de diferenciar culturalment, gastronòmicament i religiosament el Mediterrani nord del Mediterrani sud.
Història
Les primeres referències són de l'any 1938, quan Leland Allbaugh va estudiar l'alimentació dels habitants de la illa de Creta. A la dècada del 1950, però, fou quan el doctor Ancel Keys, que estudiava les relacions entre les malalties coronàries, el colesterol i la dieta, la va difondre describint una dieta caracteritzada per (cita aproximada).
Aundants vegetals (fruita, verdures, pa i altres derivats dels cereals, llegums i fruits secs), amb la fruita fresca com a postres habituals, oli d'oliva com el greix principal, lactis (sobretot llet i iogurt) i peix consumits en quantitats de baixes a moderades, de zero a quatre ous per setmana, sota consum de carns vermelles, i consum entre baix i moderat de vi. És una dieta amb baix contingut en greixos saturats (entre 7 i 8% de les calories) amb un consum de greix total entre el 25% fins a poc més del 35%.
INTRODUCCIÓ
Què és la Màquina de Vapor?
Una màquina de vapor és un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.
Qui va ser el seu inventor?
La primera màquina de vapor es va construir al 1705 i va ser obra dels anglesos Thomas Newcomen i John Cawley.
Anys després, al 1768, l'escocès James Watt (1736-1819) va perfeccionar-la i millorar-la en rendiment.Va dotar-la també d'una estructura que li permitia de ser la impulsora de la Revolució Industrial.
Quina importancia té aquest invent?
La màquina de vapor va donar un gran impuls a l'estudi de la nova forma tèrmica del moviment.
A diferència de les màquines mecàniques (la corriola, el cargol, la palanca) en les quals un tipus de moviment mecànic es transforma en altre tipus de desplaçament mecànic, per la seva veritable essència la màquina de vapor està basada en la transformació d'una forma de moviment (tèrmic) en altra forma de moviment (mecànic).
PARTS CONSTITUTIVES
Representació gràfica de la màquina de vapor
Parts que formen la Màquina de Vapor:
Caldera Lumbreras d'entrada i sortida
Vàlvula d'entrada
Contenidor
Vàlvula corredissa
Cilindre
Pistó o èmbol
Sistema de canvi de la vàlvula corredissa
Biela
Manovella
Volant
FUNCIONAMENT
Aquest dispositiu constava amb un cilindre vertical i un pistó amb un contrapès. El vapor absorbit amb baixa pressió en la part interior del cilindre actuava sobre el contrapès, movent el pistó a la part superior del cilindre.
Quan el pistó arribava al final del recorregut, s'obria automàticament una vàlvula que injectava un chorro d'aigua freda a l' interior del cilindre. El aigua condensava el vapor i la pressió atmosfèrica feia que el pistó baixes de nou a la part baixa del cilindre. Una biela, connectada a l'eix articulat que unia el pistó amb el contrapès permetia accionar una bomba.
APLICACIONS
Les màquines de vapor s'han utilitzat molt en la indústria, en la mineria i en els transports. En 1698 , Thomas Savery va patentar una màquina de vapor que s'utilitzava per a extreure l'aigua de les mines.
En la indústria, la màquina de vapor es va utilitzar en primer lloc per a elaborar màquines de filar i teixir , i més tard, en les premses. La màquina de vapor es va utilitzar també per al transport en vaixells, automòvils o locomotores a principis del segle XIX.
. Actualment, l'ús de la màquina de vapor és bastant escàs, limitant-se gairebé exclusivament a les turbines de les centrals elèctriques.
Inconvenients en l'ocupació de la Màquina de Vapor
· La màquina de vapor no disposa de la potència ni la velocitat necessàries perquè pugui ser usada en l'actualitat.
· Requereix un gran espai per a la seva instal·lació.
· No pot usar eficientment vapor a elevades temperatures, i per tant com a conseqüència d'això, la seva potència és relativament baixa.
Màquina de teixir
.png){kind=link}