Billy Elliot

Direcció: Stephen Daldry
Guió: Lee Hall
Producció: Greg Brenman i Jonathan Finn
Durada: 110m.
Països: Gran Bretanya
Any de producció: 2000
Repartiment: Julie Walters, Jamie Bell, Jamie Draven, Gary Lewis, Jean Heywood, Stuart Wells, Mike Elliot, Janine Birkett, Nicola Blackwell

Sinopsi: El 1984, durant una vaga de miners al Nord d'Anglaterra, els enfrontaments entre piquets i policia estan a l'ordre del dia. Entre els que protesten amb més vehemència es troba un pare entestat a que el seu fill petit, Billy, rebi classes de boxa, però ell no té enganxada. Billy, al gimnàs, es fixa en una classe de dansa, li crida l'atenció i ho prova. Quan el seu pare s'assabenta que practica una activitat tan poc d'homes, l'obliga a abandonar les classes. Però el noi té un gran talent per ballar i vol dedicar-s'hi.

Billy Eliot

FITXA TÈCNICA

Direcció: Stephen Daldry
Guió: Lee Hall
Producció: Greg Brenman y Jonathan Finn
Duració: 110m.
Països: Gran Bretaña
Any de producció: 2000
Repartiment: Julie Walters, Jamie Bell, Jamie Draven, Gary Lewis, Jean Heywood, Stuart Wells, Mike Elliot, Janine Birkett, Nicola Blackwell

Sinopsi: Al 1984, durant una vaga de miners al Nord d'Anglaterra, les baralles entre piquets i policia estan a l'ordre del dia. Entre els que protesten amb més vehemència hi ha un pare decidit a que el seu fill petit, Billy, rebi classes de boxa, però ell no sap pegar. Billy, al gimnàs, es fixa en una classe de dansa, li crida l'atenció i ho prova. Quan el seu pare s'assabenta que practica una activitat tan poc d'homes, l'obliga a deixar les classes. Però el noi té un gran talent per a ballar i vol dedicar-se a això.

Els ecosistemes

Un ecosistema és una unitat formada per una comunitat d'éssers vius (la biocenosi) i el lloc físic on aquests éssers vius viuen i es relacionen (el biòtop). Les característiques més importants dels ecosistmes són les següents: L'extensió dels ecosistemes és variable. Això significa que alguns són molt grans i altres molt petits. Així podem considerar que un bosc o un llac són exemples d'ecosistemes, però el tronc d'un arbre mort també pot considerarse com un ecosistema.
L'ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d'ecosistemes del món.
La ciència que estudia els ecosistemes és l'ecologia.
Dintre d'un ecosistema, els individus d'una mateixa espècie formen poblacions. El conjunt de diferents poblacions de un ecosistema rep el nom de comunitat. Dos conceptes molt relacionats amb el d'ecosistema són el d'habitat i el de nínxol ecològic. L'habitat és el lloc físic d'un ecosistema on viu una espècie i on es troba adaptada. El nínxol ecològic és la funció que desenvolupa l'espècie dintre de l'ecosistema, és a dir, com es relaciona amb la resta de la comunitat

Volta almón cataa!

catalina Armangue Eyang
3reso C

La volta al món

He anat a Paris despres he anat a visitar Londres.

HE anat visitan molts llocs d'europa com Russia i més paisos.

Tambe a turquina ens haviem perdut pero ens hem vam ensurtir.

Hem anat passant moltes aventures entre els viatges que hem fet ens perdiem de tant ... peroo anavem preguntan a la gent .

En alguna països ens a costat molt avaptarnos . Peer que tenien diferents cultures ii altres costums, mejars diferents..moltes coses .

Alguns països eren musulmans ,altres budistes, altres hindús vamos que hi haviaa gent de moltisiimes religiioons!

Ens alguns llocs alguna gent no ens entenia ,pero intentavem fer el possible por entendrauu..

Peró ens ho hem passat molt bee!

I o tornarieem a repeetiiir!

El cor

El cor és un òrgan animal que serveix per impulsar la sang pertot el cos. Acostuma a tenir una, dues o quatre cavitats segons la mena d'animal. És un múscul buit que impulsa la sang a moure's per dins dels vasos sanguinis. És l'element central del mediastí (regió anatòmica compresa entre ambdós pulmons) i està connectat a conductes anomenats venes (per on arriba la sang al cor) i artèries (conductes de sortida). Amb cada batec, envia una onada de sang a traves de les artèries.
El cor d'un vertebrat es compon de múscul cardíac, un teixit de múscul estriat involuntari que només es troba en aquest òrgan. El cor humà mitjà, bategant a 72 polsacions per minut, batrà aproximadament 2.500 milions de vegades al llarg de la vida (uns 66 anys). Pesa una mitjana de 250-300 g en les femelles i 300-350 g en els mascles

L'interior està dividit en dues meitats, la dreta i l’esquerra, separades per un envà, a més consta de dues cambres, una superior o aurícula i una inferior o ventricle. Aquestes dues cambres es comuniquen per les vàlvules auriculoventriculars, que són la vàlvula tricúspide situada entre l’aurícula i el ventricle esquerres i la vàlvula mitral entre l’aurícula i el ventricle drets. A les aurícules arriben les venes caves i les pulmonars. D'altra banda, la sortida de sang dels ventricles està regulada per les vàlvules sigmoides o semilunars, cap a les artèries aorta i pulmonar.

Dieta mediterrània


La dieta mediterrània és un tipus de dieta originària dels països banyats per la Mediterrània, que es caracteritza per un alt consum de verdures, llegums, fruites, peix i, sobretot, d'oli d'oliva. També s'inclou freqüentment el vi negre dins de la dieta.

La dieta mediterrània és el model d'alimentació de l'àrea del Mediterrani nord i resulta molt saludable des del punt de vista de la prevenció de malalties cardiovasculars, malalties neurodegeneratives i alguns tipus de càncer (còlon, mama, pròstata, etc.). També s'ha demostrat un augment de l'esperança de vida dels habitants d'aquestes àrees. És una alimentació d'unitat nutricional dins la diversitat culinària. Hem de diferenciar culturalment, gastronòmicament i religiosament el Mediterrani nord del Mediterrani sud.
Història
Les primeres referències són de l'any 1938, quan Leland Allbaugh va estudiar l'alimentació dels habitants de la illa de Creta. A la dècada del 1950, però, fou quan el doctor Ancel Keys, que estudiava les relacions entre les malalties coronàries, el colesterol i la dieta, la va difondre describint una dieta caracteritzada per (cita aproximada).
Aundants vegetals (fruita, verdures, pa i altres derivats dels cereals, llegums i fruits secs), amb la fruita fresca com a postres habituals, oli d'oliva com el greix principal, lactis (sobretot llet i iogurt) i peix consumits en quantitats de baixes a moderades, de zero a quatre ous per setmana, sota consum de carns vermelles, i consum entre baix i moderat de vi. És una dieta amb baix contingut en greixos saturats (entre 7 i 8% de les calories) amb un consum de greix total entre el 25% fins a poc més del 35%.

maquines de vapor

INTRODUCCIÓ
Què és la Màquina de Vapor?
Una màquina de vapor és un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.
Qui va ser el seu inventor?
La primera màquina de vapor es va construir al 1705 i va ser obra dels anglesos Thomas Newcomen i John Cawley.
Anys després, al 1768, l'escocès James Watt (1736-1819) va perfeccionar-la i millorar-la en rendiment.Va dotar-la també d'una estructura que li permitia de ser la impulsora de la Revolució Industrial.
Quina importancia té aquest invent?
La màquina de vapor va donar un gran impuls a l'estudi de la nova forma tèrmica del moviment.
A diferència de les màquines mecàniques (la corriola, el cargol, la palanca) en les quals un tipus de moviment mecànic es transforma en altre tipus de desplaçament mecànic, per la seva veritable essència la màquina de vapor està basada en la transformació d'una forma de moviment (tèrmic) en altra forma de moviment (mecànic).
PARTS CONSTITUTIVES
Representació gràfica de la màquina de vapor
Parts que formen la Màquina de Vapor:
Caldera Lumbreras d'entrada i sortida
Vàlvula d'entrada
Contenidor
Vàlvula corredissa
Cilindre
Pistó o èmbol
Sistema de canvi de la vàlvula corredissa
Biela
Manovella
Volant
FUNCIONAMENT
Aquest dispositiu constava amb un cilindre vertical i un pistó amb un contrapès. El vapor absorbit amb baixa pressió en la part interior del cilindre actuava sobre el contrapès, movent el pistó a la part superior del cilindre.
Quan el pistó arribava al final del recorregut, s'obria automàticament una vàlvula que injectava un chorro d'aigua freda a l' interior del cilindre. El aigua condensava el vapor i la pressió atmosfèrica feia que el pistó baixes de nou a la part baixa del cilindre. Una biela, connectada a l'eix articulat que unia el pistó amb el contrapès permetia accionar una bomba.
APLICACIONS
Les màquines de vapor s'han utilitzat molt en la indústria, en la mineria i en els transports. En 1698 , Thomas Savery va patentar una màquina de vapor que s'utilitzava per a extreure l'aigua de les mines.
En la indústria, la màquina de vapor es va utilitzar en primer lloc per a elaborar màquines de filar i teixir , i més tard, en les premses. La màquina de vapor es va utilitzar també per al transport en vaixells, automòvils o locomotores a principis del segle XIX.
. Actualment, l'ús de la màquina de vapor és bastant escàs, limitant-se gairebé exclusivament a les turbines de les centrals elèctriques.
Inconvenients en l'ocupació de la Màquina de Vapor
· La màquina de vapor no disposa de la potència ni la velocitat necessàries perquè pugui ser usada en l'actualitat.
· Requereix un gran espai per a la seva instal·lació.
· No pot usar eficientment vapor a elevades temperatures, i per tant com a conseqüència d'això, la seva potència és relativament baixa.
Màquina de teixir